Saber més
Jujol realitzà una transformació tan gran de l’ermita que la canvià completament, tant exteriorment com interiorment. A la façana modificà la llinda de la porta d’entrada, on trobem tres roses en relleu. Sobre la llinda hi ha la imatge de la Mare de Déu del Roser, i immediatament tenim una rosassa en forma de creu. Al seu voltant, una decoració vegetal i floral, roses estilitzades fent servir uns pètals dibuixats amb les seves formes característiques, que ell treballa una i altra vegada; a més d’una inscripció mariana, amb la seva inconfusible cal·ligrafia.
En la reforma i rehabilitació de l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll duta a terme el 1927, el disseny del paviment constitueix el tret més característic del treball d’intervenció en un edifici històric realitzat per Jujol, segons l’arquitecte Joan Figuerola Mestre. La seva afecció i facilitat personal pel dibuix i la pintura es manifesta en la qualitat plàstica de les formes i els colors que s’inicia en els paviments, es trasllada pels bancs d’obra perimetrals de la nau i continua pels murs, arcs i voltes, fins a arribar al mobiliari i a les peces litúrgiques de reduïdes dimensions. Aquesta important recreació del petit detall es manifesta des de l’entrada al recinte. Amb les peces ceràmiques de petites dimensions es formen dos hexàgons units per les puntes a tres quadrats en diagonal, que, el seu torn, són rematats per altres petits quadrats.
A l’inici de la Guerra Civil l’ermita fou assaltada i el púlpit de fusta que havia estat decorat per Jujol desaparegué. També quedaren malmeses algunes pintures per causa de la sutja de l’incendi, en el qual
també es va destruir l’altar principal i la pica d’aigua beneita, dissenyades també per ell. L’edifici, a petició de la Col·lectivitat Agrícola de Vallmoll, es convertí en un magatzem de palla del Consell Municipal. Acabat l’enfrontament militar, el culte es restablí. Sense mitjans econòmics ni tècnics per garantir-ne una bona preservació, les pintures es van anar degradant, fins a pràcticament desaparèixer a l’exterior
Entre els anys 1966 i 1967, amb motiu del quart centenari de la consagració de l’ermita, tingué lloc la segona restauració, centrada en els elements decoratius de l’interior. El rector del poble, Mn. Josep Andreu, insistí en la conveniència de fer la restauració als germans Jujol, Josep Maria i Tecla, i l’any 1966 s’iniciaren les obres. Les pintures van ser executades per Joan Ferré, fill de Ramon Ferré, guiat per Tecla Jujol. L’any 1971 les parets exteriors es picaren i arrebossaren, i es va pintar la paret lateral segons dissenys de Tecla Jujol, seguint les pautes de la façana principal.
