Casa Bofarull

El sostre que corona l’escala i la separa del mirador té una obertura central hexagonal, limitant la zona fosca de l’escala i la claredat del mirador. La torre, convertida en un mirador cobert, té dos nivells: l’inferior està tancat, amb balcons i finestres angulars, mentre que el superior queda obert als quatre vents, però protegit per una coberta piramidal i rematat per un airós penell, que es col·locà el 1918: un àngel de mida natural que, gràcies a les seves ales, assenyala la direcció del vent quan les empeny. És l’arcàngel sant Gabriel, que custodia la casa amb la seva vistosa espasa.

L’interior d’aquest espai està pintat de blau, i té un arrambador amb motius decoratius. La relació establerta entre el color d’aquesta galeria i el blau del cel del seu entorn és magnífica. Hem de destacar la gran varietat d’obertures, autèntic catàleg de finestres de les formes més variades. 

És interessant la porta, que està recoberta per una sèrie de claus que conformen un disseny irregular, talment com la forma d’un ocell, però el que crida més l’atenció és que gairebé cada cap dels claus té forma de peix, d’estel, de flor, etc.

També hem de fer referència a un edifici annex, destinat a magatzem, trull d’oli i safaretjos. Malgrat el seu caràcter secundari, el tractament del mur exterior és excel·lent, amb variacions de gruixos i de perfils. El banc i el test per a les plantes pot ser, amb la seva rusticitat i puresa, encara més bonic que la pèrgola del seu interior. La pèrgola està formada per arcs parabòlics de pedra i totxo, que s’entrecreuen agrupats de dos en dos, en número de cinc, creant una estructura que va més enllà de la seva funcionalitat i en què predomina, en aquest cas, el seu valor escultòric.