El santuari de la Verge de Montserrat es va iniciar el mes de novembre de l’any 1925 i es va interrompre l’any 1930, per falta de recursos i la mort del pare Vives. Quan Jujol es va acomiadar de les obres inacabades, hom diu que va trencar en un plor inconsolable.
L’arquitecte Josep Maria Jujol va dur a terme una restauració integral de l’edifici entre els anys 1925 i 1927. En aquesta obra, Jujol va respectar l’espai i la decoració pictòrica original del cambril de la Verge (1826-1827), però es repintà l’any 1929.
Jujol aixeca els plànols de la construcció existent a finals del 1913, incloent-hi els estudis previs per a la façana posterior, amb la seva galeria i la torratxa que coronaria l’edifici. Cap a primers de setembre del 1914 quedava acabat el projecte de les primeres obres.
Jujol, que ja treballava a la Casa Bofarull, rebé l’encàrrec, i el mes de juny del 1920 presentà els plànols a l’alcalde d’un edifici per a l’Ajuntament. Es tracta d’un projecte molt mediterrani, de parets llises d’immaculada i enlluernadora blancor i finestres pentagonals bastant petites per evitar les calors rigoroses i els freds, segon l’època de l’any.
El Col-legi de les Teresianes a Taragona, obra de Bernardí Martorell Puig, és un edifici aïllat que té un semisoterrani, planta baixa i tres plantes d’alçada, retirat de l’alineació en las seves quatre façanes.
La família Solé estava emparentada amb els Jujol a través dels seus familiars de la Secuita. Mentre duraren les obres de Casa Bofarull, l’arquitecte sempre pernoctà en aquesta casa del segle xviii, convivint amb els seus estadants en les escasses estones de què disposava, que eren molt esperades i recordades pels seus habitants.
L’any 1943 morí la senyora Solé, vídua de Fortuny, de casa Andreu. Això motivà la partició de les propietats, per a la qual acudiren a l’amic i arquitecte Jujol, que després de laborioses converses aconseguí convèncer-los de mantenir la integritat de la casa, adjudicant-la al primogènit
L’any 1930 el rector volia millorar la humil capella del Sant Crist. L’arquitecte Jujol és l’encarregat de decorar tot un plafó per emmarcar la Creu amb vistoses pintures amb incisions, cosa que els dona relleu. Hi trobem una esplèndida parra saturada de raïms, que era una referència clara a la frase de Crist «Jo soc el cep, vosaltres les sarments». Es tracta d’un mural en forma de creu, que aleshores quedava emmarcat per una sòbria motllura de fusta.
Una jornada seguint la petjada de Josep Maria Jujol pel Camp de Tarragona, des de Montferri, visitant el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat, fins Els Pallaresos, on l’arquitecte va deixar vàries obres, entre altres: la Casa Bofarull, la Casa Fortuny, edificis municipals, etc.
“La Fundació TRENCADÍS té per objecte promoure activitats bàsicament relacionades amb la Cultura i el Modernisme. ”
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.