Esglèsia dels Pares Carmelites

Edifici singular de caràcter neogòtic destinat des d'un inici a seminari i convent construït amb pedra de llisós procedent del mateix solar. Cal destacar la fatxada principal característica del gòtic septentrional amb els pinacles, els capitells i l'agulla que esdevé campanar amb què tanca la façana, revestit de ceràmica acolorida i decoració escultòrica, i està revestit per quatre finestrals i vigilat per quatre gàrgoles, que representen aus. Aquesta portalada mostra un timpà tancat per un espai de la mateixa forma, damunt d'un gran finestral també atrompetat i acompanyat per arcs apuntats; a dins hi ha tres rosasses que descansen sobre uns arcs petits lobulats en tres petites columnes.

Tot plegat ens recorda el pensament de Viollet le Duc, així com la repetició d'alguns elements decoratius del Diccionnaire Raisoné, el que ha significat que estigui batejada amb el renom de la Punxa. Aquesta derivació neo no arracona l'ús d'altres estils d'origen medieval com el mudèjar, sobretot en la disposició artística de la maçoneria, en la part del convent.

L'edifici conventual, que té dues fatxades, carrers August i Assalt, és combinació de maçoneria, d'obra vista i motlles prefabricats de pedra artificial. A la coberta hi ha el Cambril projectat per l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert (1918)