Col·legi de les Teresianes
Descripció tècnica
Edifici aïllat que té un semisoterrani, planta baixa i tres plantes d'alçada. La fatxada principal consta de tres cossos, Hi ha una marcada simetria amb un cos central que té un pòrtic als baixos, amb tres arcs parabòlics. Tenim dos cossos laterals, cantoners, que actuen com a torres i estan rematades amb careners de rajola verda i acaben amb una mena d'hídria, que també es troba a la teulada. El vestíbul té unes columnes amb un clar estil gaudinià. La capella és una nau de 25 x 8,5 metres i un creuer de 14 metres. Destaca la maçoneria aplantillada dels paraments, inspirats en el mudèjar però amb un tractament molt modern i el conjunt és d'obra vista. Tenim un ventall de textures imaginatives en: els pilars, les parets de càrrega, les llindes, els muntants, els rebaixos de portes i finestres, els sòcols, els arcs de descàrrega, els ràfecs i els arcs parabòlics i ovoidals, entre altres elements.
La construcció es va frenar durant la II República i va ser afectada pels bombardejos de la Guerra Civil, El col·legi actual no es correspon amb el projecte de Martorell. La restauració va anar a càrrec de Josep M. Pujol de Barberà (1939) i del seu fill Antoni Pujol Sevil (1949).
El Col-legi de les Teresianes a Taragona, obra de Bernardí Martorell Puig, és un edifici aïllat que té un semisoterrani, planta baixa i tres plantes d’alçada, retirat de l’alineació en las seves quatre façanes. La fatxada principal consta de tres cossos ben de nits i lligats, hi ha una marcada simetria amb un cos central que té un pòrtic lleugerament desplaçat que inclou la planta baixa amb tres arcs parabòlics i el primer pis, així com dos cossos laterals, cantoners, que actuen gairebé com a torres que estan rematades amb careners de rajola verda i acaben amb una mena d’hídria que també es troba a la teulada. El vestíbul té unes columnes amb un clar estil gaudinià i després hi ha la capella, que té una nau de 25 x 8,5 metres i un creuer de 14 metres.
ARQUITECTE BERNARDÍ MARTORELL PUIG Bernardí Martorell Puig (Barcelona, 20.01.1877 – 09.08.1937) Arquitecte, 1902
ADREÇA Rambla Nova, 79-91 / Assalt, 13 / August, 46
LOCALITAT Taragona
COMARCA Tarragonès
GRAU DE PROTECCIÓ BCIL
ANY 01/03/1922 , projecte
1949
Destaca la maçoneria aplantillada dels paraments amb recursos formals inspirats en el mudèjar però amb un tractament molt modern, i el conjunt és senzill de comprensió estructural degut a la espontaneïtat de l’obra vista. L’edifici és com un llibre obert i tenim un ventall de textures que llinda la imaginació més sorprenent en els pilars, les parets de càrrega, les llindes, els muntants, els rebaixos de portes o de nestres, els sòcols, els arcs de descarrega, els ràfecs i els arcs parabòlics i ovoïdals, entre altres elements.
La construcció es va frenar durant la II República i va ser afectada pels bombardejos de la Guerra Civil, amb el resultat que el col·legi actual no es correspon amb el projecte de Martorell. La restauració va anar a càrrec de Josep M. Pujol de Barberà (1939) i del seu ll Antoni Pujol Sevil (1949).